Com en el poema de Miquel Martí i Pol, també nosaltres bastim el nostre pessebre amb senzillesa i emoció. No sobre una taula, sinó entre les pedres, els racons i els boscos de Brunyola, amb la gent que en forma part: els Amics. Cada figura, cada llum i cada gest recorden que el misteri de Nadal és, sobretot, una experiència compartida.

El Pessebre Vivent de Brunyola és fruit de l’esforç i la il·lusió col·lectiva. Veïns i veïnes, joves i grans, hi participen per reviure les escenes que, any rere any, ens recorden els valors de la fe, la solidaritat i la germanor que ens uneixen.

També obrim camins adreçats al Naixement, mentre les figures prenen vida en el silenci de la nit i els Reis avancen pels corriols de sempre. És llavors quan un nadó del poble es converteix en l’Infant, i neix de nou entre nosaltres l’orgull de formar part, un any més, d’aquesta tradició.

En aquest moment, en cada mirada hi ha esperança; en cada detall, la memòria d’un poble que creu en el valor de compartir.

Perquè el Pessebre Vivent de Brunyola és més que una tradició: és una manera de recordar que, fins i tot en la foscor de l’hivern, una estrella continua mostrant-nos el camí.

I després de 44 anys, seguirem cantant molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans de l’Infant i de tots, en la nit de la gran meravella.