Focs, cavallers, monjos, processons… Viatja en el temps i en la fantasia amb les fires, festes i tradicions que se celebren arreu de la comarca de la Selva. Una bona manera d\u2019endinsar-se en el folklore i la identitat del territori. Aqu\u00ed us deixem un recull de les fires i tradicions centen\u00e0ries que tenim m\u00e9s arrelades al territori; les coneixeu?<\/p>\n
<\/p>\n
La Sardana de l\u2019Alcalde, Amer <\/strong><\/p>\n \u00c9s un ball molt semblant a qualsevol sardana, per\u00f2 t\u00e9 una caracter\u00edstica fonamental que el fa peculiar: es balla sempre de forma oberta, sense tancar el cercle. La Sardana s’havia ballat sempre per la festa major del poble, el dia 15 d’agost, i es t\u00e9 const\u00e0ncia d’aquest ball, des de finals del s. XIX. La tradici\u00f3 va patir una interrupci\u00f3 a partir de 1910 per motius politics i no es va recuperar fins 1949 en ple franquisme. Des de llavors la tradici\u00f3 continua viva i \u00e9s \u00fanica a tot Catalunya. [Veure Sardana 2016<\/a>]<\/p>\n El Pelegr\u00ed de Tossa, Tossa de Mar \u2013 Santa Coloma de Farners <\/strong><\/p>\n Al segle XV, Tossa de Mar va iniciar una tradici\u00f3 religiosa que ha mantingut fins a l\u2019actualitat. Al voltant de l\u2019any 1400, Sant Sebasti\u00e0 va guarir el poble de la pesta, i Tossa va enviar un pelegr\u00ed a Santa Coloma de Farners, a la capella dedicada a aquest sant, com a mostra d\u2019agra\u00efment per la gesta. Des d\u2019aquell dia, la vila ha complert amb el vot que va fer i ha celebrat, cada 20 de gener, la festivitat de Sant Sebasti\u00e0 i el pelegrinatge a Santa Coloma de Farners. [El vot del poble de Tossa de Mar<\/a>]<\/p>\n Les Enramades d\u2019Arb\u00facies <\/strong><\/p>\n La festa de les Enramades es celebra a Arb\u00facies el diumenge abans de corpus des de fa m\u00e9s de 500 anys, i al 1999 va ser reconeguda com a Festa Tradicional d\u2019Inter\u00e8s Nacional per la Generalitat de Catalunya. Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat accent religi\u00f3s i no \u00e9s fins al 1977 que se substitueix la process\u00f3 per una desfilada o cercavila. Actualment els elements b\u00e0sics de les Enramades d\u2019Arb\u00facies s\u00f3n: les catifes de flors naturals, la passada, la dansa, l\u2019enramada, el concert, el ball i la cercavila. [web de les Enramades d’Arb\u00facies<\/a>]<\/p>\n Toquen a c\u00f3rrer ses nou sardanes, Tossa de Mar<\/strong><\/p>\n “Ses nou sardanes<\/a>” documentada des del segle XVII \u00e9s un ball t\u00edpic local de Tossa de Mar, que es celebra cada 2 de juliol. Precedent de la sardana tal i com es coneix ara, commemora una llegenda segons la qual la Mare de D\u00e9u del Socors va c\u00f3rrer al darrere del dimoni que s’emportava a l’infern un noi tossenc anomenat Xixanet. Es tracta d’una ballada en la qual es van alternant nou sardanes curtes amb el toquen a c\u00f3rrer, una mena de galop en el qual, tradicionalment, dues noies o dones van a treure un ballador i, agafant-se formant grups de tres, corren saltant amunt i avall al ritme de la m\u00fasica, per tot el carrer dels Socors, fins que l’orquestra s’atura, i torna a comen\u00e7ar una nova sardana. Aquesta seq\u00fc\u00e8ncia es repeteix fins a nou vegades. La ballada s’acaba amb un vals. Actualment, els grups es formen sense tenir en comte el sexe i fins i tot \u00e9s ballat per parelles.<\/p>\n Concurs internacional de focs d’artifici, Blanes<\/strong><\/p>\n Els Focs de Blanes<\/a> compten amb m\u00e9s d\u2019un segle de tradici\u00f3, tot i la interrupci\u00f3 entre 1936 i 1944 a causa de l\u2019esclat de la Guerra Civil. Any rere any es llancen els focs per la festivitat de Santa Anna des de la Roca de Sa Palomera, la porta de la Costa Brava, on ha anat creixent al seu torn l’expectaci\u00f3 pels focs fins a dia d\u2019avui els quals compten amb un gran renom i prestigi entre les pirot\u00e8cnies de tot el M\u00f3n.<\/p>\n Via Crucis Vivent, Sant Hilari Sacalm<\/strong><\/p>\n Des de fa m\u00e9s de 300 anys, Sant Hilari Sacalm celebra el seu viacrucis vivent el divendres Sant. Conservant la tradici\u00f3 processional i transmetent-la de pares a fills, s’ha convertit en una manifestaci\u00f3 popular tant important que fins i tot ultrapassa la seva geografia. Des de finals del 2010, el Govern de la Generalitat el va declarar com a element festiu patrimonial d’inter\u00e8s nacional. [Associaci\u00f3 del Via Crucis Vent de Sant Hilari Sacalm<\/a>]<\/p>\n Festa de l\u2019Ajust i Fira del Monestir, Breda<\/strong><\/p>\n