L’estany de Sils és un dels espais naturals més importants de la Catalunya interior, ja que conté una gran varietat d’hàbitats, com zones humides, prats inundables i boscos de ribera. Aquest mosaic ofereix un gran potencial per a la biodiversitat, motiu pel qual està inclòs dins la xarxa d’Espais Naturals Protegits de Catalunya (PEIN) i forma part de la xarxa europea Natura 2000, que engloba el conjunt d’espais protegits de l’àmbit europeu.

Fa tres-cents anys, aquest estany era un dels més importants de Catalunya, amb una extensió d’aproximadament set quilòmetres quadrats. Però, en aquells temps, aquests espais palustres es relacionaven amb malalties, com la malària, i llegendes lligades a l’infern, fet que va portar la població a dessecar-lo pràcticament del tot a mitjan segle xix. Per fer-ho, es van construir tot un seguit de canals de drenatge, tots dirigits al gran canal central que teniu aquí davant, anomenat séquia de Sils, que porta les aigües drenades directament cap a la riera de Santa Coloma.

L’any 1998 va començar la restauració de l’actual llacuna permanent de l’estany, que podreu observar si seguiu la séquia en direcció cap a Sils. Alhora, es va iniciar la recuperació de nombroses parcel·les amb prats inundables, de gran riquesa biològica.