El traçat del camí reial, la ruta principal que unia Barcelona amb França quan passava per l’actual terme de Sils, havia de superar els recs i les rieres que davallen dels boscos de Vallcanera. Per això fou necessari construir diversos ponts de pedra de petites dimensions al llarg del seu recorregut. Però el pas per sobre de la riera de Vallcanera, el punt en què ens trobem, requeria una obra més considerable. Per això entre els segles xiii i xiv s’hi aixecà un pont constituït per un sol ull, sostingut per un arc de mig punt, d’una llum aproximada de 10 metres. El pas era de doble vessant, devia rondar els 4 metres d’amplada i quedava delimitat per baranes de pedra. Els materials utilitzats en la construcció són els basalts que afloren de la formació Mallorquines, juntament amb d’altres, tots lligats amb morter de calç.

Aquest pont va funcionar durant segles, fins que es va construir la carretera estatal (l’actual GI-555). La nova carretera va comportar el progressiu abandó del pont, fins que una rierada el va esfondrar l’any 1971 i en deixà només les bases dels estreps a banda i banda de la riera. L’any 1973 es retiraren les runes per por que obstruïssin el pas de l’aigua i fessin mal curs avall de la riera. Per si això fos poc, la construcció, l’any 1990, de l’oleoducte que transita soterrat per aquí mateix va comportar la destrucció de l’estrep de la riba oest.

Malgrat la pèrdua d’aquest patrimoni, la presència del pont continua viva en la memòria de la gent. Una fotografia de l’any 1970, malgrat que ja el registra en un estat ruïnós, ens recorda la seva existència. Actualment trobareu un plafó informatiu amb accés a recreacions digitals del monument.