Els pous de glaç són construccions que es feien tot foradant el terra en zones des de les quals era fàcil accedir al gel o la neu. Aquests clots es feien amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel per poder disposar-ne durant tot l’any. La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç, si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

El pou de glaç de Buscastell, datat de l’any 1650, es troba en un estat de conservació excepcional, després del procés de restauració que va patir entre els anys 1997 i 2002. Aquest procés va ser complex, i el va dur a terme el Taller d’Història de Maçanet de la Selva, el qual va permetre recuperar el pou més alt que es conserva a tot Catalunya, amb dotze metres d’alçada interior.

Aquest pou de glaç, pertanyent a la família Buscastell, és de forma cilíndrica i està cobert per una cúpula de pedra de dotze metres de profunditat i vuit metres de diàmetre. S’hi accedeix per una porta d’arc rebaixat a la part inferior i presenta una portella a la cúpula per la qual es tirava el gel. A la part superior del pou trobareu un tòtem amb més informació sobre l’element.