De l’ermita de Santa Cristina se’n té coneixement de manera documentada des de poc després de la pesta negra. A partir de l’any 1376, es va esdevenir un fort creixement de la devoció popular cap a santa Cristina, fet que va permetre edificar-li el santuari entre el 1764 i el 1772.

L’ermita està dedicada a la patrona del municipi, protectora dels qui sortien a la mar. Al segle xviii, amb l’enriquiment de la població de Lloret a causa de l’obertura de negocis a les Amèriques, la població es va esmerçar per materialitzar el seu agraïment a santa Cristina, i això va permetre ampliar l’ermita fins a esdevenir l’actual santuari, que té una aparença de marcat estil neoclàssic. L’ermita destaca per l’altar major i diversos exvots portats en agraïment a la santa, i també per una col·lecció de vaixells en miniatura que hi ha a l’interior.

L’Obreria de Santa Cristina és l’entitat que té cura del manteniment de l’ermita i s’encarrega de les tradicions vinculades a aquest santuari. Al llarg de l’any se celebren dues festes principals: l’Aplec dels Perdons (segon diumenge de Quaresma) i la processó de Santa Cristina (24 de juliol, festa major de Lloret).

A pocs metres de l’ermita podreu accedir a la platja de Santa Cristina, arrecerada per dos grans turons que la protegeixen del vent i les onades i que fan que les aigües estiguin en calma constant.