L’església parroquial de Santa Maria de Sales, documentada el 833, formava part de les possessions del monestir de Sant Medir. L’any 1080 era ja parròquia, i incloïa també el castell i el terme d’Anglès, que no van gaudir de parròquia pròpia fins al 1859. Molt afectada pels terratrèmols del segle xv, de l’antic edifici romànic en resta només la base quadrada del campanar. La reconstrucció, que va durar fins al segle xvii, va consistir en el canvi d’orientació i l’allargament de l’edifici per l’oest, la reforma del campanar i, finalment, la construcció de la coberta i la façana definitives. Encara al segle xix, es va aixecar la capella dedicada a la Immaculada, amb una notable volta de rajol. Les destruccions del 1936 van comportar la desaparició tant del retaule barroc com de la imatge romànica de la Verge, entre altres elements artístics. L’estructura de l’edifici és gòtica i la façana és barroca, molt senzilla, de la qual destaca el porxo d’accés, amb columnes de pedra i una coberta de fusta acabada de restaurar.