La primera notícia dels Marata és del segle XIII(1287), quan la família s’emparentà amb els Cartellà. Al llarg de la història, l’edifici passà per diverses famílies nobles, com la dels ducs d’Híjar, i al segle XIX esdevingué un mas de pagès.

Es tracta d’un edifici fortificat i emmurallat de planta quadrada, amb una gran torre de defensa. A més, formen el conjunt de Marata un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes.

La torre té forma de rodona deformada i presenta un coronament de merlets i diverses espitlleres emmarcades amb maons a la part superior. Pel que fa a la casa, és de tres plantes i de coberta en part aterrassada i parcialment amb vessant a façana. Això es deu a un incendi que el 1923 va afectar el segon pis, que, en la restauració, perdé part de la terrassa superior. Les obertures de la planta baixa són el gran portal de doble arc de mig punt de dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l’accés principal, amb marcs de pedra senzills i les espitlleres també emmarcades, de pedra, arran de terra. El primer pis consta de finestres geminades romàniques i gòtiques trevolades amb columna i capitell i llinda conopial. Igual que la torre, la casa presenta algunes espitlleres.