El monestir benedictí de Santa Maria d’Amer fou consagrat el 949 pel bisbe Gotmar, en substitució del monestir de Sant Medir, a Sant Gregori. Mitjançant donacions o compres el seu patrimoni s’engrandí notablement, i l’abat esdevingué el senyor feudal de la vall d’Amer. Tot i els efectes dels terratrèmols del segle XV, en què s’esfondrà el claustre i part de l’església, la importància del monestir continuà ferma: el 1485 s’hi va signar l’acord que precedí la resolució del conflicte remença i als segles XVI i XVII alguns abats d’Amer arribaren a ser presidents de la Generalitat. El monestir fou tancat arran de l’exclaustració de 1835.

L’element romànic més remarcable del conjunt és l’església, que actualment exerceix de temple parroquial. Capçada per quatre absis, amb les típiques arcuacions llombardes a l’exterior, també és romànica l’estructura principal de les tres naus i la base del campanar. Les restes del claustre foren localitzades en unes excavacions l’any 1989 i actualment romanen soterrades, mentre que les dependències monàstiques pertanyen a reformes posteriors als terratrèmols.

El nucli antic d’Amer, sorgit a redós del monestir i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, conserva l’entramat antic de carrers i places i alguns edificis de notable antiguitat.