Encavalcat sobre la carena que separa les valls d’Osor i de Susqueda, l’antic priorat de la Mare de Déu del Coll va ser fundat a finals del segle XII pel monestir de Santa Maria d’Amer, del qual depenia. L’entorn és magnífic, i més quan les vistes sobre les dues valls i les muntanyes que les envolten frueixen del valor afegit d’un patrimoni històric de primer ordre.

L’església és la mateixa que van construir al segle XII. La qualitat constructiva s’hi fa evident en el seu carreuat i en la solidesa de les parets de l’absis i de la nau. El gran campanar d’espadanya de tres ulls domina la façana, situada a ponent i afrontada al que queda de les edificacions, més modificades, que havien estat les dependències dels monjos.

Refugi del bandoler Serrallonga al segle XVII i amb l’afortunada circumstància d’haver estat reconvertida en parròquia al segle XIX, fet que va afavorir la seva conservació, la història del priorat del Coll compta també amb el magnífic colofó del frontal romànic de l’altar amb escenes de la vida de la Mare de Déu, del qual en podrem admirar una còpia, ja que l’original és al Museu Episcopal de Vic.