Un dels terratrèmols més forts que al segle XV sacsejaren Catalunya van tenir Lloret Salvatge com a epicentre. Tot i així, la petita església que centrava aquesta petita parròquia depenent del monestir d’Amer, va resistir considerablement íntegra, com està resistint -de moment- els darrers anys d’abandó.

Dedicada inicialment a Sant Julià, és una construcció romànica del segle XI, d’una sola nau i l’absis semicircular, que presenta les clàssiques arcuacions llombardes a l’exterior. La porta, d’arc de mig punt, s’obre a tramuntana, fet no gaire habitual, i a la façana oest, sobre el carener, es dreça un petit campanar d’espadanya.

Fins al segle XIX s’hi venerà una imatge de la Mare de Déu, del segle XIII, avui desapareguda. Darrere l’absis hi hagué l’antic cementiri i, a prop de l’església s’hi veuen, enrunades i ocultes per la boscúria, restes d’altres construccions.