Quan l’any 1606 fou reformada l’antiga església parroquial de Sant Esteve de Viabrea, a banda de canviar el sant titular per Sant Llop, que ja feia temps que hi tenia un altar, les formes romàniques de l’edifici anterior, d’una nau capçada per un absis semicircular a llevant, foren a grans trets respectades.

Per això, si avui ens apropem al turonet envoltat de boscos on es troben l’església i el seu petit cementiri, ens sentirem transportats no al segle XVII que donà a la construcció l’aspecte que avui té, sinó als segles X-XI durant els quals es va dissenyar i construir. Un petit passeig que val molt la pena.