La Selva és terra de castells. Molts, dels segles IX i X, tenen el seu origen en els punts fortificats que, després de la conquesta del territori als musulmans, vigilaven el país. D’altres, aixecats a partir del segle XI són els típics castells feudals, des d’on -a més de vigilar i controlar- s’administrava el territori, es cobraven impostos i s’impartia justícia (el concepte feudal de justícia, és clar). La majoria dels castells selvatans van pertànyer als poderosos vescomtes de Cabrera, un dels llinatges feudals més importants de la Catalunya medieval, però altres senyors, com els Vilademany, els Gurb-Sarriera, el bisbe de Girona, l’abat de Ripoll, els Montcada o els Cruïlles, també tingueren la seva part de domini feudal a la Selva.
El més destacable dels castells selvatans és la seva varietat tipològica: des d’un dels castells més grans de Catalunya, com Montsoriu, fins a una fortificació tan modesta com ben conservada com Farners. Des d’una fortalesa moderna com Hostalric, preparada per resistir setges amb artilleria, fins als ferrenys castells – residència de Brunyola o Vilobí. En alguns s’hi viu o són equipaments públics; d’altres, com Torcafelló, Sant Iscle o Sant Joan de Lloret, els ha rescatat l’arqueologia i els ha posat en valor. Tots es troben en indrets privilegiats, miradors de primer ordre sobre la comarca i els seus entorns. Si hi afegim la sort d’haver preservat dues viles emmurallades de la qualitat de Tossa de Mar i Hostalric, la ruta que presentem cobra un atractiu i un interès innegables.
