Diuen que el cos de Sant Iscle va ser portat des de Còrdova fins a Vidreres l’any 1010, arran del saqueig de la capital califal andalusina per part d’una expedició catalana. Diuen, també, que el destí de les relíquies va ser la capella del castell de Sant Iscle, situat dalt d’un turó a dos quilòmetres del poble.

En procés d’excavació des de l’any 2005, l’arqueologia no ha trobat en el castell els ossos del sant, però sí que està traient a la llum aquesta fortificació del vescomtat de Cabrera que va estar en funcionament entre els segles XII i XV i que regia els destins del terme de Vidreres.

Els resultats són espectaculars: tota la planta baixa del castell, encerclada per quatre torres cantoneres i formada per diverses estances entorn d’un pati porticat, havia quedat sepultada per la runa dels pisos superiors del propi castell i s’està retrobant any rere any, com també es va fer amb la capella i com també es farà amb el fossat que encercla tot el conjunt. De moment, ja hi podem pujar i admirar el que fins ara ja s’ha pogut recuperar del segon castell més gran de la comarca de la Selva.