Els que diuen que del castell d’Anglès no en queda quasi res s’equivoquen. Sí que és cert que la fortalesa pròpiament dita va desaparèixer fa temps, però la vila que ella mateixa va generar (i que no es pot entendre sense l’existència del castell) no tan sols s’ha preservat fins avui, sinó que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Al segle XII els vescomtes de Cabrera ja dominaven aquesta fortalesa situada sobre un turonet afrontat al Ter i que controlava una cruïlla estratègica de camins. A redós de les seves muralles s’hi va formar una vila que al segle XIII ja tenia llicència per celebrar mercat i que era travessada per dos carrers principals, el carrer d’Amunt (avui carrer Major) i el carrer d’Avall, arrapats al vessant del turó, entre el castell en un extrem i la capella de Sant Miquel a l’altre. A les façanes de les cases, grans portals adovellats i elegants finestres gòtiques i renaixentistes ens transporten sense dificultat als segles XV i XVI. No hi ha muralles ni torres, però el llegat del castell d’Anglès continua ben viu.