L’imponent castell de Montsoriu centre de la senyoria feudal dels vescomtes de Cabrera i documentat des del 1002, va tenir tres capelles successives (preromànica, romànica i gòtica), ubicades en llocs diferents de la fortificació.

La capella preromànica, del segle X, es troba al costat de llevant del recinte sobirà, i és un petit edifici d’una nau i absis de ferradura al costat est. En el seu interior s’hi poden veure les restes de l’altar i de pintures murals a les parets. Enderrocada entre finals del segle XII i principis del XIII, fou substituïda per la capella romànica.

La nova capella es troba a l’extrem sud del recinte que envolta el pati d’armes, a tocar de la muralla que, de fet, constitueix les seves parets est i sud. Es de planta rectangular i en la seva paret nord, darrere l’altar, s’hi aprecia una finestra, posteriorment paredada. A l’oest de la capçalera s’obre una petita capelleta, atribuïda a Santa Maria de Montsoriu.

La capella romànica fou substituïda al segle XIV per una nova capella, d’estil gòtic, situada a la veïna estança del costat nord.